dilluns, 19 de juny de 2017

Saba nova a la fantasia èpica en català: “La Pedra de la Llum”, de Carles Vilar



Feia temps que Cròniques de Neopàtria s’havia convertit en l’altaveu de tots aquells lectors catalans que ens sentíem orfes de referents literaris de fantasia èpica en la nostra llengua. Ens estranyava que, pràcticament, no hi hagués escriptors de fantasia èpica en català. És cert que la nostra literatura no té gaire múscul a nivell editorial, de grans xifres i best-sellers, però sí que té grans escriptors de prestigi internacional que no tenen res a envejar als grans de la literatura universal contemporània. Però semblava que hi havia una mena de maledicció mordoriana que no permetia l’aparició de noves obres literàries de fantasia èpica en català. Era com si una inexplicable malastrugança, potser ordida per Sàuron en persona, hagués caigut sobre el nostre gènere en la nostra llengua.

Ara, tanmateix, del cor de la Comarca, en aquest cas, del Vallès Oriental, de la Garriga, en sorgeix una nova esperança per a tots els lectors d’aquesta nostrada Terra Mitjana catalana. L’escriptor es diu Carles Vilar i, amb la seva màgia, ens vol il·luminar el camí de la fantasia èpica en català amb una relíquia meravellosa: la seva novel·la “La Pedra de la Llum” (Ed. Tempore, 2017).

El primer que ens atreu d’aquest llibre és la seva portada, obra de l’artista Pau Gasol Valls. Hi veiem un paisatge de meravella, dues persones albirant una ciutat fantàstica i un drac solcant el cel. Una il·lustració de molt bona factura que ens fa venir ganes de saber qui són aquests dos personatges i quines aventures viuran.

Sabem que aquesta és la primera novel·la d’una ambiciosa trilogia que, de ben segur, ens farà passar moltes hores d’una lectura que ens mantingui enganxats al llibre i, si pot ser, ens faci pensar i ens faci somiar desperts!

A Cròniques de Neopàtria (blog i facebook) us anirem informant sobre aquesta trilogia i, de seguida que ens hàgim llegit “La Pedra de la Llum” (ens en morim de ganes!!!!), us en deixarem la ressenya!

Sinopsi:
 
Les pedres precioses de l’interior de cada ésser els guiaven. Eren els camins a seguir per formar part del que els Primers Déus havien creat. La llum de les pedres havia sorgit per fer-se sentir, fer-se cercar i per aprendre a viure-hi fins al final.

Potser era el moment de cercar aquella llum que venia del passat, ara esvaïda per les tenebres del temps, només retrobada per les ments més despertes i buscada en els llibres més sagrats.

¿Quin futur esperava Khorluith, la terra de les pedres?

¿Què amagava el passat?

Un viatge a l’interior de cadascú, un viatge per conèixer-se a si mateix. Un viatge al passat i al cor de les llegendes.

Una eterna lluita entre la llum i la foscor.

Llibreries on es pot aconseguir (tot esperant que se'n vagin afegint de noves):



Llibreria Strogoff LA GARRIGA
Llibreria Biset LA GARRIGA
Llibreria La Gralla GRANOLLERS
La impossible BARCELONA
Llibreria Ona BARCELONA
CAP I CUA BARCELONA
LLIBRES PARCIR MANRESA
Llibreria Racó del Llibre RUBÍ
Llibreria Gaudí REUS
Galatea Llibres REUS
Llibreria Adsera TARRAGONA
Llibreria La Capona TARRAGONA
Llibreria Caselles LLEIDA
Llibreria Geli GIRONA
Llibreria Empúries GIRONA
Còmics Vint-i Dos GIRONA

AMAZON INTERNET
AGAPEA INTERNET


dissabte, 10 de juny de 2017

“Pàtria”: èpica i fantasia medieval catalanes

La màgia i la mística paganes són presents a Pàtria

Fa molts anys que penso que el cinema català necessita creure molt més en ell mateix. Al cinema català, igual que al país, li mancava atreviment. Fins ara són ben poques les produccions cinematogràfiques o televisives en llengua catalana que hagin triat els gèneres èpic, d’aventures i fantàstic. Me’n recordo del “Capità Escalaborns” de fa molts anys, de principis de la dècada de 1990, i me’n recordo de la sèrie de TV3 “Arnau”, sobre la llegenda del comte Arnau, i me’n recordo també de la minisèrie “Serrallonga”, molt digna (llàstima del marcadíssim accent castellà del protagonista, que no donava credibilitat a un personatge que representava que era un pagès català de les Guilleries del segle XVII). Però a part d’aquestes produccions esmentades, poca cosa més.


“Pàtria. La llegenda dels nou barons de la fama”, del director Joan-Frank Charansonnet ens ensenya que amb passió, treball, entrega i sobretot atreviment, el cinema català es pot posar al nivell de qualsevol cinematografia d’un país europeu de les dimensions de Catalunya. Aquest film també ens ensenya que al nostre país i a la nostra cultura catalana tenim una història, unes llegendes i uns paisatges increïbles, que poden inspirar grans històries èpiques. La història d’Otger Cataló no té res a envejar a la del rei Artur, a la del Cid Campeador, o a la de Joana d’Arc, per exemple. “Pàtria” ens mostra que els catalans també tenim mites fundacionals arrelats a la nostra terra com qualsevol país del nostre voltant.
Miquel Sitjar és Otger Cataló


Dit això, centrem-nos en la història que ens explica el film. Al segle XV el monjo Climent de Vallcebre, acompanyat de l’Aran, un jove que ha afillat, arriba al monestir de Sant Llorenç de Bagà, al Berguedà. Malalt, vol passar la recta final de la seva vida en un entorn d’estudi i contemplació i acompanyat de bona gent, entre els quals el seu vell amic, l’abat Ponç. Al monestir hi ha el jove monjo Pere Tomic, que instruirà l’Aran en la història i l’escriptura i posarà per escrit la història d’Otger Cataló, que Climent de Vallcebre li explicarà. Otger Cataló és un cavaller de l’altra banda dels Pirineus arribat al territori que després s’anomenarà Catalunya. A la nostra terra Otger lluitarà contra els sarraïns que la ocupen, serà ferit en una contesa i, després de recuperar-se de les seves greus ferides, convocarà amb el seu corn màgic els principals cavallers del país, els nou barons de la fama, per alliberar-lo del jou sarraí.


El cartell del film.
En primer lloc, vull parlar de la gran interpretació dels actors principals del film. En Boris Ruiz, fent de Climent de Vallcebre, fa una interpretació senzillament sublim. Aquest home és un actor de primera categoria. No m’estranya que fos nominat a millor actor al Festival Internacional de Cinema de Niça, en el qual “Pàtria” participà (i guanyà) en la categoria de millor film de parla no anglesa. El que sí que m’estranya és que no fos ell el guanyador en la seva categoria. El seu somriure bonhomiós i murri, la seva tristesa joiosament resignada davant del fet que el seu pas per aquest món s’està acabant i el seu paper de narrador de la història... tot plegat fan de la seva interpretació un dels grans valors de “Pàtria”. L’actor mallorquí Miquel Gelabert en el seu paper d’abat Ponç posa tota la seva experiència i la seva bona feina en una interpretació també excel·lent. Els joves actors que interpreten l’Aran i en Pere Tomic (l'Oriol Curriu, un noi molt simpàtic amb el qual vam poder parlar després de la preestrena de Barcelona) ens mostren que tenen un gran futur en aquesta professió. Llàstima que els nou barons de la fama no tinguessin un paper més llarg en el film, perquè amb més minuts podrien haver demostrat la seva bona interpretació. I també vull fer menció d’un actor amb accent de les terres de Ponent que feia el paper d’inquisidor a punt de cremar dues bruixes. Vaig creure molt en la veracitat del personatge gràcies a la gran interpretació de l’actor. I finalment Otger, interpretat per Miquel Sitjar, un personatge coratjós, abnegat, vehement i dur com el ferro de la seva espasa. Una gran interpretació la seva, també. Molt més física que la dels altres personatges principals, cosa que no amaga les emocions que ens transmet en diversos passatges del film.


El film té grans moments:


-El jurament dels nou barons i Otger, per exemple, que fa posar la carn de gallina, que ens emociona.


-El moment de curació d’Otger, amb una dona d’aigua o una fada que el cuida dins la seva cova, amb el gos gànguil i el corn màgic de la llegenda. L’aparició de la fada, la qual parla una llengua antiga (la llengua ibera?) ens connecta amb les llegendes paganes, precristianes, del nostre país, amb la natura i els nostres mites més ancestrals. Per això algun personatge del film veurà pecaminós i contrari a la fe cristiana el relat de Climent de Vallcebre.


-La vida quotidiana dels monjos i les monges en els monestirs.


-Imatges èpiques en escenaris naturals grandiosos de les muntanyes i dels castells del nostre país.


-Les escenes de batalles, que tot i el baix pressupost del film (uns 250.000 euros), han quedat molt bé, amb la participació de la gent d’Alma Cubrae, especialistes en recreacions de caràcter medieval.


En el meu cas haig de dir que he vist el film dues vegades, el dia de la preestrena al Cineclub Aribau i el dia de l’estrena a Lloret de Mar. Aquests dos visionats m’han permès de valorar i apreciar molt millor i amb molta més calma una sèrie de detalls a diversos nivells (de la història, de la imatge, interpretatius) que en el primer visionat no vaig copsar del tot.


Per tot això, Cròniques de Neopàtria us recomana que aneu al cinema a veure “Pàtria”. Gaudireu d’una bona estona, de cinema d’aventures i èpic, basat en el ric patrimoni històric, llegendari i mític del nostre país.




dimecres, 31 de maig de 2017

La llegenda d’Otger Cataló, l’Excalibur català



El cartell del film
El cinema català feia molt de temps que necessitava un film com Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama. L’obra cinematogràfica el director de la qual és Joan-Frank Charansonnet –que també és un dels actors del film- és històrica, és èpica i té tocs de fantasia. Charansonnet, al costat de Miquel Sitjar, actor principal del film, feia temps, des de la seva època d’estudiants, somiaven de fer un dia un film que narrés els orígens de la nació catalana, un Excalibur o un Braveheart català. I finalment han aconseguit fer realitat el seu somni. Pàtria és un film èpic ambientat en la naixent Catalunya en època medieval, quan bona part del país restava en mans sarraïnes, que de ben segur que agradarà a tothom que va vibrar amb l’esmentada Braveheart i a tots els fans catalans de la cèlebre sèrie de fantasia Joc de Trons.

Els darrers mesos han anat apareixent diversos tràilers oficials del film en els quals es poden veure escenes que t’arriben al cor, lluites èpiques, aparicions màgiques, i paisatges corprenedors del Pirineu català, tot plegat de la mà de grans actors del país com l’esmentat Miquel Sitjar –en el paper del protagonista d’Otger Cataló-, Boris Ruiz, Joan Massotkleiner, Àngels Bassas, Miquel Gelabert, l’actor marroquí Alí El Aziz i el mateix director Joan-Frank Charansonnet.

Miquel Sitjar és Otger Cataló
El film tindrà la seva preestrena el dia 5 de juny en el Festival Internacional de Cinema en Català de Roda de Berà i el 24 de maig a Madrid, en la 1a Mostra de Cinema Català de la capital d’Espanya. El film s’estrenarà a una trentena de cinemes comercials de Catalunya el divendres 9 de juny i el 18 de juny clausurarà el Festival de cinema Sant Cugat Fantàstic d’aquesta ciutat del Vallès Occidental.

Hem de dir que el 20 de maig Pàtria va ser premiada amb el guardó de millor film de parla no anglesa en l’International Film Festival de la ciutat occitana de Niça. En aquest certamen Pàtria havia estat nominada a dos premis més: el de millor director de parla no anglesa (Joan-Frank Charansonnet) i el de millor actor protagonista de parla no anglesa (Boris Ruiz).

El film també serà exhibit a Le Marché du Film del Festival de Canes.

L'element fantàstic és present al film
Cal dir que el guió del film –a càrrec del mateix Charansonnet i de Pau Gener i publicat per l’editorial la Vocal de Lis- es pot trobar a les llibreries en format llibre. De fet, per Sant Jordi va ser un dels llibres més venuts en català.

El film narra la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons de la Fama, una història que apareix en textos medievals i que es remunta molt enrere en el temps, en les boires de la Catalunya de l’Alta Edat Mitjana, en els inicis de la Reconquesta catalana, en la lluita dels primers catalans contra els sarraïns. El film va endavant i enrere en el temps, mostrant les aventures d’Otger Cataló i els seus nou barons i com, segles després, al segle XV, el monjo Pere Tomic posa per escrit aquesta història en el monestir de Sant Llorenç, al Berguedà.


Fa temps que tinc moltes ganes de d’anar al cinema per poder gaudir d’aquest film, tot un rara avis en la cinematografia catalana, la qual no té gaire tirada cap al cinema èpic i d’aventures. N’estic segur que Pàtria –un film que no ha rebut ni un cèntim de diners públics i que s’ha finançat exclusivament amb capital privat i mitjançant el micromecenatge- sacsejarà el panorama cinematogràfic català. Cal que anem al cinema a gaudir d’una excel·lent història d’aventures i per donar suport a una iniciativa pionera en el nostre cinema. Perquè cal que tothom sàpiga que els catalans també podem fer cinema d’aventures en la nostra llengua.

"Pàtria" és un film èpic i d'aventures en català
I si voleu conèixer l’indret on Otger Cataló i els seus nou barons de la fama van fer el seu mític jurament, cal que aneu al santuari de Montgrony, al municipi de Gombrèn, al Ripollès, un indret meravellós, en plena natura, voltat de muntanyes i de la màgia de les llegendes fundacionals de Catalunya.

Podrem gaudir de Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama al cinema del Teatre de Lloret de Mar els dies 9, 12 i 13 de juny a les 21:00 h, presentada per l’Espai Setè Art. El 9 de juny, actors i membres de l’equip tècnic seran presents a l’estrena. Hi anireu? Jo no m’ho perdré per res del món!







dimarts, 2 de maig de 2017

Entrevista a Marc Martorell. La lluita per publicar fantasia èpica en català



Fa un parell d’anys vaig llegir el llibre de relats “Catalunya mítica” (Orciny Press, 2015), un recull de narracions de fantasia i ciència ficció de diversos autors inspirades en les llegendes, els mites i la història de Catalunya.

Entre aquests relats n’hi havia un de fantasia èpica, “Tymbala Erdal Vrük”, l’únic de fantasia èpica de tot el llibre, del joveníssim autor –historiador de formació- Marc  Martorell Escofet. El relat s’inspira en el mite del Timbaler del Bruc i s’esdevé en un món fantàstic creat per la imaginació d’aquest escriptor. El cert és que el relat em va agradar, per la història i sobretot per la riquesa i la complexitat del món creat per l’autor i per l’original sistema de màgia que s’hi pot entrellucar.

En Marc té publicada aquesta narració i una altra, “La Terra de l’Aigua Sòlida”, que apareix en el número 2 de la revista “Inèdits”, i que també s’esdevé en aquest mateix món.

El cert és que en llengua catalana no hi ha cap escriptor consolidat que hagi volgut centrar la seva obra literària en el gènere de la fantasia èpica. Cap de consolidat, almenys. En Marc –i un servidor que administra aquest blog- té aquest projecte i a poc a poc el vol convertir en una realitat.

Us deixo amb la petita entrevista que li vaig fer fa uns mesos i que fins avui no he pogut publicar. Tingueu en compte en Marc i, si podeu, llegiu els seus relats publicats.

Fèlix Rabassa: Quan fa que escrius?
Marc Martorell: Sempre he tingut ganes d’explicar històries. No va ser fins els setze anys que no se’m va acudir que podia fer alguna cosa més que llegir. Fou aleshores quan vaig pensar que jo també podria escriure alguna bona història.

F.R.: Quantes novel·les tens escrites?
M.M.: De moment una. Va ser una de les primeres coses que vaig crear seriosament i porta per títol “Cròniques de l’Arxiu: Mascarada”. És una novel·la que parla de la cerca del coneixement i la llibertat, una història de fantasia èpica amb referents mediterranis, per descomptat! Vaig trigar uns dos anys per escriure-la, entre el disseny del món on es desenvolupa, els pobles que l’habiten i la història mateixa de la novel·la. Tanmateix, encara no està publicada. Veient-ho en perspectiva i amb tot allò que he après posteriorment, no és una creació gaire bona, hehe... Tot i això, potser algun dia hi retorno, perquè el món que vaig crear m’agrada i crec que se li pot treure força suc!

F.R.: I relats?
M.M.: De relats seriosos n’he escrit dos, tots dos publicats. Un és “Cròniques de l’Arxiu: la Terra de l’Aigua Sòlida”, publicat al número 2 de la Revista Inèdits. L’altre és “Tymbala Erdal Vrük”, publicat a l’antologia “Catalunya Mítica” de l’editorial Orciny Press.

F.R.: Ens en vols parlar?
M.M.: “La Terra de l’Aigua Sòlida” va ser el meu primer relat seriós publicat. El vaig escriure més o menys quan estava acabant “Mascarada” i amplia una mica el lore (el coneixement del món) de “Cròniques de l’Arxiu”. És ambientat uns tres-cents anys abans d’allò que passa a la novel·la i tracta sobre la descoberta d’un nou continent i el primer contacte de civilitzacions completament diferents. “Tymbala Erdal Vrük”, en canvi, el vaig escriure després d’acabar –i rellegir unes quantes vegades- “Mascarada”. Estava una mica frustrat perquè no em publicaven enlloc la novel·la i vaig decidir provar sort escrivint relats. Em vaig presentar a la convocatòria d’Orciny Press, que demanava que reimaginéssim mites catalans, i vaig pensar que el del Timbaler del Bruc seria genial. El vaig repensar completament, agafant la base mediterrània i mitològica catalana –bastant basada en la suposada bruixeria musulmana i la manca de comprensió entre pobles- i vaig crear tot un nou món. Potser va ser justament per això que, rellegint-lo quan ja va ser publicat, vaig poder entendre la crítica que se li havia fet per part de lectors i lectores: que la història no acabava d’aixecar el vol. Volia explicar massa coses en massa poques pàgines! Però estic content d’haver intentat trencar l’estereotip del clàssic món fantàstic medieval que mira cap a l’Europa central i del nord.

F.R.: Ens vols explicar alguna cosa més d’aquest món que has creat i estàs creant?
M.M.: Ara mateix estic escrivint una novel·la autoconclusiva –o això espero!- en la qual intento que es reflecteixi tot allò que he après aquests anys escrivint i cercant editorial per als meus relats. Encara és una mica prematur explicar de què anirà la història, però t’asseguro que hi ha màgia, batalles entre entitats divines i dilemes morals que espero que agradin si algun cop me l’acaben publicant. Té, també, el seu propi món i els seus propis pobles, i també m’agradaria que trenqués amb la fantasia èpica medievalista de la qual tant estic cansat. El món que he creat és en plena era industrial, amb canvis en la societat, però també estic intentant que no segueixi l’eurocentrisme que tant caracteritza el gènere. Si ho aconseguiré o no ja ho veurem, però les intencions també compten, a l’hora d’escriure!

F.R.: Moltes gràcies, Marc, per haver atès l’entrevista de Cròniques de Neopàtria!







diumenge, 19 de març de 2017

“Gil, el pagès de Ham”, de J. R. R. Tolkien



El cert és que era estrany que un gran seguidor de l’obra de Tolkien com jo encara no hagués llegit aquesta novel·la curta (o relat llarg?) del Mestre i Creador de la fantasia èpica contemporània. He de ser sincer, el fet que aquesta història fos adreçada a un públic juvenil i fins i tot infantil me n’allunyava. Però un bon dia em vaig decidir a llegir-la i vet aquí que m’ha agradat. Cal dir-ho, la literatura del Mestre Tolkien mai no ens decebrà. I, un cop decidit, em vaig posar a cercar-lo. És un llibre descatalogat i difícil de trobar. El vaig cercar a les llibreries Gigamesh i Chronos de Barcelona i en aquell moment no el tenien, tampoc. I aleshores em vaig posar a cercar-lo per internet, fins que el vaig trobar a la llibreria La Retrobada (quin nom més encertat!) del Poble Nou de Barcelona.

L’edició que tinc és de la col·lecció Clàssics Moderns d’Edhasa (1988), que en el seu moment també va publicar “El Silmaríl·lion”. La traducció és de Carles Llorach (sota la supervisió del mestre Francesc Parcerisas, traductor per antonomàsia de Tolkien al català) i les il·lustracions d’inspiració medieval són de Pauline Baynes.

El llibre va ser publicat originalment en anglès l’any 1949 quan el mestre Tolkien feia dotze anys que havia publicat “El Hòbbit” i paral·lelament al seu procés d’escriptura de “El Senyor dels Anells”, que es publicà el 1954.

Il·lustració de Pauline Baynes
La història (el presumpte títol original de la qual és “L’ascens i les aventures meravelloses del pagès en Gil, Senyor de l’Amansit, Comte de Cal Llangardaix i Rei del Regne Petit”) s’esdevé en una Gran Bretanya posterior al temps de la dominació romana i anterior al temps del Rei Artús. El protagonista és en Gil, un pagès de Ham, un vilatge del Regne Petit. En la història hi apareix un gegant que ve del salvatge Nord de l’illa i també hi trobarem un drac anomenat Crisòfilax que, en un moment donat, decideix atacar i saquejar Ham. En Gil serà l’(anti)heroi d’aquesta història, al costat del seu gos Garm.

El relat (o la novel·la) té evidents paral·lelismes amb “El Hòbbit” i amb certs aspectes de “El Senyor dels Anells”. En Gil és un antiheroi, una mica com en Bilbo o en Frodo de “El Hòbbit” i de “El Senyor dels Anells”, que es troba en una situació que no desitjava i de la qual mira de sortir-se’n com pot. El Regne Petit em recorda la Comarca, un territori on la gent hi viu relativament en pau, sense estretors de cap mena i amb la innocència de qui pot viure sense gaires temences. Hi trobem un drac i un tresor, com a “El Hòbbit”. També hi trobem un moliner malintencionat, com a “El Senyor dels Anells”. I la terra, el país de la història semblen trets de la Terra Mitjana, tot i que en el prefaci ens els situïn geogràficament i temporalment d’aquesta faisó:

Il·lustració de Pauline Baynes
“Els esdeveniments aquí relatats els hem de situar en algun moment durant aquells anys llarguíssims, potser després dels dies del rei Coel, però abans d’Artús o de l’Heptarquia anglesa; i n’és llur escenari la vall del Tàmesi, amb una incursió al nord-est, cap als límits del País de Gal·les. / La capital del Regne Petit es trobava, evidentment, on és l’actual, a l’extrem sud-est, però els seus confins són vagues. Sembla que cap a l’oest, Tàmesi amunt, mai no va arribar gaire lluny, ni tampoc no ho va fer més al nord d’Otmoor; i els seus límits a l’est són dubtosos”.

Sembla que Tolkien es basà en els pagesos de l’Anglaterra central per crear els hòbbits i l’ambient de la comarca.

Els dibuixos de Pauline Baynes ens ajuden encara més a submergir-nos en aquest món medievalitzant que ens recorda tant a la Terra Mitjana i que ens transporta a aquesta Anglaterra de fantasia amb dracs i gegants (i gossos que parlen!).

Si us agrada Tolkien “Gil, el pagès de Ham” us farà xalar!