Ressenya de “Catalunya mítica” (3)

Tercera i darrera entrada en el blog per a ressenyar els relats de l’obra recopilatòria “Catalunya mítica” (Orciny Press). Abans de res us volem dir que tres dels relats del llibre –“La Corporació Pinós i el rescat de les cent donzelles de plaer”, de Víctor N. Monterroso, “L’aviador”, de Rubèn Guallar i “Verd gasós sobre fons de neu i cendra”, de Sergi G. Oset- no els ressenyarem perquè llur gènere literari s’allunya força de la fantasia èpica. Tanmateix, us podem dir que són tres relats de qualitat que val la pena de llegir, al costat de tots els altres.

“El jurament de la Molsosa”, de Ferran d’Armengol

L’autor, Ferran d’Armengol (Barcelona, 1959), és un escriptor especialitzat en relats, alguns dels quals han estat publicats a la revista de ciència-ficció i fantasia Catarsi.

Es tracta d’un relat que ens parla del personatge mitològic de la Molsosa, un ésser femení de la mitologia catalana que habita boscos i muntanyes i va tot recobert de molsa o d’un pelatge molt semblant a la molsa, que li dóna nom.

En aquest conte uns infants que viuen prop de Viladrau faran amistat amb la Molsosa i descobriran un secret relacionat amb ella i la seva família. La Molsosa i altres personatges fantàstics del bosc, en el relat, són éssers protectors de la Natura.

Ferran d’Armengol ha sabut escriure un relat sense grans pretensions literàries però que compleix sobradament amb el seu objectiu, explicar en poques pàgines una història curta que ens enganxi a la lectura una estoneta.

“La llauna”, d’Alícia Gili

Ens trobem també davant d’un relat curt, ben escrit tot i no tenir grans pretensions literàries i que ens fa gaudir una estona. L’Ot, un noi escolta, amant de les rondalles de les seva terra, les muntanyes dels Ports, titllat injustament de friqui pels seus companys del Cau, fa coneixença amb les dones d’aigua que habiten els rierols muntanyencs.

El missatge ecologista que ens vol transmetre la seva autora –la medievalista terrassenca Alícia Gili (Terrassa, 1966)- és ben clar, però té alguna incongruència, des del meu punt de vista, com ara que un personatge secundari, escolta també com l’Ot, llenci escombraries al bosc. Què voleu que us digui, no conec cap membre del moviment escolta que no respecti el medi. D’altra banda, el final em sembla una mica infantil, però vaja, això no treu que el conte sigui entretingut.

“La font de l’Animeta”, de Joaquim Casal i Fàbrega

L’autor (Girona, 1948), guanyador del premi de relats Ictineu (2012) i Manuel de Pedrolo (2014) amb la novel·la “Tilepadeion”, ha escrit un conte sobre les ànimes femenines que resten en aquest món a l’entorn d’Oristà (el Lluçanès), tot encantant els homes que s’hi acosten. 

És un conte de fantasmes i aparicions situat en un entorn rural, en un indret on el lligam de les persones i les famílies amb el territori és molt fort. L’autor ens sap transmetre aquest ambient, aquesta atmosfera, i ho fa amb una prosa àgil i entenedora, sense barroquismes de cap mena.

Un conte que, sense ser el millor del llibre, és del tot recomanable.

“Catalunya mítica” és un molt bon llibre d’onze relats i 161 persones, que ha vist la llum gràcies a una editorial modesta, Orciny Press, i l’empenta del seu editor, l’Hugo Camacho, que ha sabut crear un producte atractiu, modern, però a la vegada arrelat al territori i al nostre llegat històric. Pel que fa els relats, tots són bons o molt bons, i només un o dos fan baixar, tot i que poc, el nivell general de l’obra. Us la recomanem!

Finalment, volem afegir que la iniciativa de l’editorial Orciny Press de posar en valor el patrimoni de contes i llegendes del nostre país, la nostra mitologia, en definitiva, per inspirar relats de fantasia i ciència-ficció en català, no és gaire –o gens- comuna. Ens atreviríem a dir, fins i tot, que és una iniciativa pionera i, precisament per això, ha d’ésser reconeguda.

Des d’aquí ens adrecem a Orciny Press –i a altres editorials del nostre país- perquè apostin pels escriptors que aposten per la fantasia èpica en llengua catalana. De ben segur que n’hi ha amb molt talent i bones idees l’obra dels quals seria ben rebuda pel públic lector del nostre país.