dimarts, 23 de setembre del 2014

Els dialectes del català en la fantasia èpica



En una novel·la, el seu autor moltes vegades, opta per no fer visibles les raonables diferències dialectals entre els seus personatges. I compte perquè aquí parlem de diferències dialectals, no pas de les diferents llengües que parlen els personatges de la novel·la. Tolkien va inventar diferents llengües per a elfs, homes, nans i orcs de la Terra Mitjana. George R. R. Martin també va “crear” diferents llengües per als diversos territoris del món que ha creat per a “Cançó de Gel i Foc”, igual que Rothfuss per als Quatre Racons de la Civilització. Però, només en les novel·les de Tolkien i Rothfuss hi veiem algunes diferències dialectals entre els parlants d’una mateixa llengua, la llengua que parlen els personatges protagonistes de les respectives històries: l’occitanès de Tolkien i la llengua comuna dels Quatre Racons de la Civilització de Rothfuss.

Avui us mostrarem uns petits exemples d’aquests parlars que fugen de l’estàndard lingüístic de la majoria de personatges protagonistes d’aquestes novel·les.


En primer lloc, Tolkien fa parlar els personatges procedents del regne de Góndor en un dialecte que, en la traducció catalana de Francesc Parcerisas, recull trets de diversos dialectes del català. Us en posarem aquests exemples. Diu Bóromir a les pàgines 298 i 299 de “El senyor dels anells. La germandat de l’Anell” (segona reimpressió de 1993 de la primera edició de 1986, Vicens Vives) el següent. Posaré en majúscula aquelles paraules o expressions –diguem-ne- dialectals o fins i tot arcaïtzants:


“Amb la vostra vènia, Senyor Élrond –va dir-, en primer lloc per dir alguna cosa més sobre Góndor; perquè de la mateixa terra de Góndor VENC. I bo serà per a tothom que sàpiguen el que en EIXA terra s’esdevé. [...] NINGÚ NO CREGUI que a la terra de Góndor la sang de Númenor s’ha exhaurit, ni que tot SON orgull i dignitat han estat oblidats. [...] Un cop més torna a sortir fum de l’Oròdruin, que NALTROS anomenem el Mont del Fat.”


I a la pàgina 303 diu: 

“¿I on ha estat durant tots AQUEIXOS anys, fins a arribar aquí en mans d’un missatger tan sorprenent?”


I a la pàgina 350:


“Em pregunto si no deu ser una estratagema de l’Enemic –va dir en Bóromir-. A MA terra hom diu que és capaç de governar les tempestes a les Muntanyes de l’Ombra, que són a les fronteres de Mórdor.”


I a la pàgina 409:


“A Góndor, però, prou que n’hem sentit parlar d’EIXA contrada perillosa, i hom diu que són pocs els qui n’IXEN un cop hi ha entrat”.


I diu en Fàramir, germà d’en Bóromir, a les pàgines 302 i 303 de “El senyor dels anells. Les dues torres”:


“Si fos tan impetuós com vós potser ja faria estona que VOS hauria matat”.


“Anava enfonsada, com si dugués un gran pes, i em semblà, en passar sota la MEUA mirada, que era pràcticament plena d’aigua clara [...]”.


El parlar de Góndor, un regne de dúnedain del sud de la Terra Mitjana, doncs, amb l’ús de paraules com “naltros” per “nosaltres”, el verb “eixir” en comptes de “sortir”, “eixa” per “aquesta”, o la forma verbal “venc”, del verb “venir”, en comptes de “vinc”, “meua” en comptes de “meva” (tot i que les formes “meua” i “seua” també es fan servir en moltes comarques del català oriental) ens recorda certs parlars del català occidental i valencià.

D’altra banda, Patrick Rothfuss també “s’inventa” un dialecte, convertit al català per la seva traductora Neus Nueno. Els trets d’aquest dialecte, parlat per un porquer d’una zona rural que parla amb en Kvothe, són força menys identificables que els del gondorià de Tolkien. Combina alguns arcaismes i formes –crec que- inventades. Per exemple, diu el porquer Skoivan Schiemmelpfenneg, a les pàgines 703 i 704 de “El nom del vent” (segona edició de 2013, Mondadori). També marcaré amb majúscules les paraules d’aquest dialecte:


“La complaença és MEUA, mestre Kuothe. [...] No és corrible (?) fer CONEISSENÇA AB HÒMENS que ENRAHONEN com cal. LOS XIMPLOTS D’EIXOS ENVIRONS sonen com si HAYGUESSIN ANYINS a la boca”.


“Tots MOS AMICHS ho fan. [...] Schiem m’està bé AB minyons galans com VOSAUTRES”.


“RE de ramat. OUELLES i vaques fan ramat. Els PORCHS fan trujada”.


En aquest cas veiem com la traductora opta per fer servir paraules i grafies arcaïtzants, barrejades amb dialectalismes en ús com “hòmens” o “meua”.


La creació d’aquests dialectes imaginaris basats en dialectes reals de la nostra llengua dota de genuïnitat i originalitat les històries de fantasia èpica. La fantasia dóna molt de joc en aquest sentit. Ho pots inventar tot –o gairebé tot-, sempre que segueixis unes regles, que també t’inventes tu mateix, però que, això sí, has de seguir. 

Desconec si en alguna de les novel·les de fantasia èpica escrites originalment en català els seus autors han donat presència a altres registres no estàndards de la nostra llengua. Seria molt interessant que algun autor dels Països Catalans ho portés a la pràctica.

P.S.:
Segons un comentari de facebook d’en Marc Bosch Matas, al qual li agraïm l’aportació, a l’original anglès de “El Senyor dels Anells”, els homes de Góndor parlen un anglès arcaic, no pas un dialecte. Ens informa també que en l’original els hòbbits parlen un anglès rural, però sense massa dialectalismes. Continua en Marc Bosch dient: “És curiós perquè a la pel•lícula els hòbbits, sobretot en Sam, parlen amb accent de la West Country anglesa, un accent de pagès estereotípic. L'equivalent català podria ser l'osonenc o el garrotxí, suposo, però al doblatge en català parlen estàndard. I els nans parlen escocès.” En Marc Bosch proposa que al doblatge en català el parlar dels nans es podria haver fet en parlar pallarès o rossellonès, que podrien ésser considerats remots.

diumenge, 14 de setembre del 2014

Pàgina de Facebook de Cròniques de Neopàtria



Des de fa unes poques setmanes “Cròniques de Neopàtria” és present a les xarxes socials.  De manera que ja ho sabeu, si teniu compte Facebook ja podeu visitar i clicar “m’agrada” a la pàgina del blog de la fantasia èpica en llengua catalana. Així podreu anar seguint les novetats del blog i tota mena de notícies i actualitzacions d’estat de la pàgina relacionats amb la fantasia èpica que s’expressa en català.

D’altra banda, us demanem que compartiu entre les vostres amistats l’existència de “Cròniques de Neopàtria”, un blog que pretén ser la referència a la xarxa per a la fantasia èpica nostrada, tan la que s’expressa originalment en català com les traduccions.

Per cert, aquesta és l'enllaç a la pàgina de Facebook:


Fem llengua, fem país, fem fantasia i fem èpica!

divendres, 5 de setembre del 2014

La llibreria Gigamesh i la fantasia èpica en català



A finals del passat mes d’agost vaig visitar la llibreria Gigamesh de Barcelona (C/ Bailèn, 8), dedicada a la fantasia i la ciència-ficció, en tots els diferents camps en que s’expressa (novel·les, còmics, vídeo-jocs, jocs de rol...). Es tracta, veritablement, de tot un santuari pel que fa la fantasia i la ciència-ficció. Val a dir que vaig anar-hi un dia entre setmana a les 5 de la tarda i era força plena.

La llibreria (igual que l’editorial relacionada amb la llibreria i que porta el mateix nom) està dirigida vers la literatura en llengua castellana, de manera que el nombre de llibres en català que s’hi pot trobar és més aviat escàs, almenys en comparació amb els que hi ha que són en llengua castellana. El panorama de la fantasia i de la ciència-ficció (i encara més de la fantasia èpica) en català és, encara, força descoratjador tot i les darreres novetats editorials, tan les d’escriptors autòctons com les traduccions d’altres llengües de nous clàssics de la fantasia èpica.

Tanmateix, l’apartat en llengua catalana que oferia la llibreria Gigamesh era força, fins i tot podríem dir que molt, complet. En primer lloc, hi havia en una posició de privilegi, a l’apartat de novetats, un bon nombre d’exemplars de la segona part de les “Cròniques de Carr-mor”, “Sota l’ombra del drac de pedra”, de Carles Batlle. Vaig poder veure també, pel que fa la fantasia èpica, tots els grans en llengua anglesa del gènere traduïts al català (Tolkien, Martin, Rothfuss), tot i que vaig trobar a faltar el cicle complet dels llibres de Terramar, d’Ursula K. Le Guin, o la trilogia “Cròniques del món conegut” de Jaume Fuster, l’obra de fantasia dels quals, tan la de l’escriptora nord-americana com la de l’autor català, deu ser força difícil de trobar ara mateix en català. També hi havia la tercera part del còmic de “Joc de Trons” en català (“Joc de Trons 3”).

Gigamesh és, doncs, una botiga de referència pel que fa la fantasia èpica, també de la que es produeix en llengua catalana. Però no hauríem d’oblidar que les llibreries dels nostres pobles, viles i ciutats també haurien d’estar proveïdes de llibres de fantasia èpica en català. Els nostres llibreters haurien d’apostar més per aquest gènere en la nostra llengua, de la mateixa manera que els lectors catalans també haurien de ser més militants a l’hora de fer les seves compres de llibres de fantasia èpica, i esperar que surti la traducció al català de les obres dels grans autors internacionals, en el cas que la traducció al castellà, com passa quasi sempre, surti abans al carrer que la catalana. Si no, la fantasia èpica en català no sortirà de l’estat escleròtic en el qual encara es troba, i seguirà patint una dependència ben poc sana respecte de la que es produeix en castellà.

Per acabar, fins que la fantasia èpica en català no assoleixi la seva definitiva normalització, no podrem dir que la llengua i la literatura catalanes ho estan plenament. Esperem que aquest moment no trigui massa temps a arribar.