El passat 23 de
maig el digital de cultura Núvol va publicar un article de Josep Sala i
Cullell, titulat “Contra Tolkien”. L’article és una crítica salvatge de l’obra
de John Ronald Reuel Tolkien, tan salvatge que una persona que no hagi llegit
mai les novel·les de l’escriptor anglès nascut a Sud-Àfrica pot arribar a
pensar que llibres com “El Senyor dels Anells” o “El Silmaríl·lion” són monumentals
totxos avorrits i indigeribles, a més de xarons o fins i tot reaccionaris.
Només li falta afirmar –que no se m’enfadi en Josep Sala si, en broma, dic
això- que Tolkien era racista, una acusació sense fonament que la figura del
mestre i pare de la fantasia èpica ha hagut de patir més d’una vegada.
En Josep Sala
diu de Tolkien que “ha condemnat el gènere a un conservadorisme que encara avui
no s’ha tret de sobre”. Continua en Josep Sala dient que “Tolkien era un
fervent catòlic oposat a la modernitat, i que va impregnar els seus textos d’un
to nostàlgic cap a un passat rural suposadament idíl·lic. Els hòbbits són una
imatge idealitzada del camp anglès de l’època victoriana, mentre que la industrialització
queda en mans de Sàuron i la legió d’orcs; els quals, evidentment, són
derrotats (i no mitjançant una revolució, sinó discretament) per restaurar un
règim monàrquic tradicional.” Aquí en Josep Sala censura la ideologia que
impregna l’obra de Tolkien, crítica que, segons el meu parer, no pertoca si hem
de parlar del Tolkien escriptor, no pas del Tolkien ideòleg. És a dir, sembla
com si l’autor de l’article blasmi l’obra de Tolkien per la ideologia que hi és
subjacent, cosa que, repeteixo, no ve al cas. Endemés, la ideologia –en aquest
cas catòlica i conservadora- que desprèn l’obra no la invalida pas, ni de bon
tros, literàriament.
Sembla que en
Josep Sala també blasma en el seu article l’ecologisme avant la lettre de
l’obra de Tolkien. Aquesta és una de les crítiques que menys entenc de
l’article. Sí, les novel•les del catedràtic de la Universitat d’Oxford estan
impregnades d’un gran amor per la natura, en contraposició a la brutícia i la
lletjor de la societat industrialitzada. El mateix Tolkien diu en el seu proemi
a “El Senyor dels Anells”: “El país de la meva infantesa estava en vies d’ésser
mesquinament destruït abans que jo complís deu anys”. I continua: “No fa gaire
en un diari vaig veure una fotografia de les darreres desferres del que, temps
enrere, fou un pròsper molí blader, amb la seva resclosa. Fa molt de temps que
aquest molí fou, per a mi, molt important”. Sí, Tolkien idealitza el passat
agrari i rural de la seva infantesa, i aquesta nostàlgia, diguem-ne
preecologista, la reflecteix en la seva literatura. Precisament aquest és un
altre dels grans valors de l’obra tolkieniana.
D’altra banda,
en Josep Sala critica “l’excés de solemnitat, barrejat amb la manca total
d’ironia” de “El Senyor dels Anells”. És ben cert que la solemnitat de molts
dels seus personatges és una de les característiques més destacades de l’obra.
No crec que aquesta sigui una circumstància susceptible de ser criticada.
Precisament, per a mi, el caràcter solemne de “El Senyor dels Anells” és un
dels seus grans valors. No tot ha de ser “hi, hi, hi, ha, ha, ha” en literatura
fantàstica. Manca d’ironia? És cert, però també aquest és, per mi, un dels
valors de l’obra de Tolkien. En aquesta societat contemporània en que tot és
qüestionable i qüestionat, valors morals inclosos, la literatura de Tolkien
t’aixopluga, t’ofereix un recer davant la manca de valors de la societat
globalitzada en què ens trobem.
En el sentit
d’aquesta solemnitat criticada per en Josep Sala, l’autor afirma sense embuts
que “El Senyor dels Anells” té una trama lenta i pesada. No vaig pas tenir
aquesta sensació en cap de les cinc o sis vegades que me’l vaig llegir. És un
d’aquells llibres que no es fa mai pesat i que de tant en tant ve de gust
rellegir.
Diu en Josep
Sala que “George R. R. Martin no és el més innovador, però Cançó de gel i de
foc està massa inspirada en els drames històrics de Shakespeare com per
idealitzar el passat o convertir-lo en èpic”, se suposa que en contraposició
amb la idealització tolkieniana del passat. Cert que Martin no idealitza el
passat. I diu en Josep Sala que no el converteix en èpic. “Cançó de gel i foc”
no és una saga èpica? Ara me n’assabento. Lord Eddard Stark o fins i tot el seu
fill bord, en Jon Neu, no són personatges amb una càrrega èpica
importantíssima? Les aventures d’en Bran i de n’Arya, dos dels altres fills de
l’Eddard Stark no són aventures èpiques? Els vagarejos “cavallerescos” pels
regnes de Ponent de la dona-cavaller Brienne de Tarth no estan carregats
d’èpica? O les aventures de na Daenerys per Essos... Fins i tot personatges
cínics i carregats d’ironia com en Tyrion Lannister viuen situacions i
aventures innegablement èpiques.
Tal com vaig
apuntar en la resposta que vaig fer en els comentaris de l’article, les
reflexions d’en Josep Sala són interessants –tot i que, segons el meu criteri,
desencertades en molts casos- perquè obren un debat al nostre país sobre la
fantasia èpica. Donat el força desèrtic i galdós panorama d’aquest gènere en
llengua catalana –amb honroses excepcions, tot s’ha de dir-, el fet que s’hagi
encetat aquest debat, encara que només sigui a internet, això, en si mateix, ja
és positiu.
L’obra de
Tolkien pot tenir defectes, certament. Res és perfecte en aquest món. Però
Tolkien fou el pare i el gran mestre de la literatura fantàstica i la fantasia
èpica contemporànies. Només per això ja es mereix ser recordat i alabat. A més,
no oblidem que la novel•la, la narrativa és això, explicar històries, històries
que arribin a la gent, històries que la gent es faci seves. I Tolkien ha
arribat a milions i milions de persones de tot el món, tot i tractar-se de
literatura de gènere i presumptament minoritària.
L’autor critica
aquells escriptors que, segons ell, no fan evolucionar el gènere. Bé, els
lectors ja sabran destriar el gra de la palla. No cal “matar el pare” per fer
evolucionar aquest gènere. Autors com G. R. R. Martin o Patrick Rothfuss assenyalen
Tolkien com una de les seves grans
influències, no pas la única, evidentment. Copiar Tolkien mai no serà bo, en la
mateixa mesura que copiar, el que sigui, mai no és bo.
El cert és que
després de la lectura de l’article “Contra Tolkien” –que des d’aquest blog
vull, modestament, respondre- vaig tenir la necessitat d’escriure un article “a
favor”, no pas “en contra” de Tolkien. Un article que portés el títol de “En
defensa de Tolkien”. I aquí el teniu. Perdoneu-me, si aquest article se us ha
fet més llarg que un llibre de Tolkien. (Broma fàcil).
No vull acabar
sense fer una menció i un homenatge des de Cròniques de Neopàtria a na Dolors
Udina i a en Francesc Parcerisas, traductors de l’obra de J. R. R. Tolkien al
català. No puc deixar de dir que en Francesc Parcerisas ha estat considerat un
dels millors traductors de Tolkien a d’altres llengües. És per això que us
animo des d’aquí a llegir les obres de Tolkien: “El Senyor dels Anells”, “El Hòbbit”,
“El Silmaríl·lion”,... i en català. Segur que en la nostra llengua les gaudireu
molt més. Bona lectura!
P.S.: Per cert, aquest és l'enllaç a l'article "Contra Tolkien" de Josep Sala i Cullell:
http://www.nuvol.com/opinio/contra-tolkien/
P.S.: Per cert, aquest és l'enllaç a l'article "Contra Tolkien" de Josep Sala i Cullell:
http://www.nuvol.com/opinio/contra-tolkien/
