dijous, 17 de juliol de 2014

Els Països Catalans, matèria de fantasia



El castell de Montgrí

La nostra terra, la nostra gent, la nostra història, la nostra mitologia, les nostres llegendes i els nostres paisatges, poden esdevenir matèria primera per a bastir mons imaginaris per a la nostra pròpia literatura fantàstica. Perquè no? Si J. R. R. Tolkien es va basar en la mitologia nòrdica per a construir la Terra Mitjana i George R. R. Martin pren com a model l’Anglaterra medieval per a la seva “Cançó de Gel i Foc”, la qual s’esdevé als Set Regnes de Ponent o Westeros (però també a Essos, el continent oriental), perquè els escriptors catalans no poden prendre com a referència els paisatges, la història i la civilització catalans per a construir la seva pròpia cosmogonia fantàstica? Bé, de fet, alguns dels nostres literats ja ho han fet. Almenys tres, i ara us en parlaré. Si coneixeu algun altre autor de les lletres catalanes que ho hagi fet us prego que m’ho notifiqueu.

En primer lloc, en Jaume Fuster. Escriptor barceloní traspassat prematurament, guionista, autor teatral i de novel·la negra, va escriure les “Cròniques del món conegut”, una trilogia de fantasia èpica, molt influïda per Tolkien, les novel·les de cavalleries i les llegendes i la geografia dels Països Catalans. Aquesta trilogia estava formada per “L’illa de les Tres Taronges” (1983), que ocorre en una illa que ens recorda moltíssim a Mallorca; “L’Anell de Ferro” (1985), la qual s’esdevé en el Consell de Batllies, un territori que podríem assimilar al Principat de Catalunya; i “El Jardí de les Palmeres” (1993), novel·la l’acció de la qual té lloc en una terra que es basa en el País Valencià. Jaume Fuster, doncs, fou pioner en la nostra literatura a l’hora de convertir la catalanitat en matèria de fantasia.

Més recentment, en Carles Batlle, que fins ara havia estat un reconegut autor teatral, ha encetat un cicle fantàstic, “Les cròniques de Carr-mor”, que situa en un món paral·lel imaginari a l’Alta Garrotxa. De moment n’ha publicat dos volums, “La llegenda de l’impostor” (2012) i “Sota l’ombra del drac de pedra” (2014), que fa unes poques setmanes acaba de sortir al carrer. Totes dues novel·les editades per La Galera. A diferència de les obres de Jaume Fuster, haig de dir que encara no he llegit cap d’aquests dos llibres. Resten pendents. En aquest país fantàstic i paral·lel de Carr-mor (que deu tenir alguna mena de túnel que l’uneix amb el nostre món), hi viuen uns homes que tenen una altra cultura, i hi habita una fauna diferent de la que coneixem, però comparteix amb la nostra Alta Garrotxa uns rius, unes muntanyes, uns boscos i un paisatge nostrats i reconeixibles. La passió per l’excursionisme de l’autor i el seu coneixement dels paisatges d’aquestes muntanyes ha estat la inspiració a l’hora de crear tot un món literari de fantasia.

Finalment, parlaré d’una novel·la de Margarida Aritzeta, “El gorg negre” (Estrella Polar, 2012), que ja vaig ressenyar en aquest blog. Aquesta història es desenvolupa en els paisatges del Montseny, a les comarques de la Selva i el Vallès Oriental, en un món de màgia al qual s’hi pot accedir des del nostre a través del gorg negre del qual es fa esment en el títol de la novel·la.

Com ja hem vist els paisatges, la història i la cultura catalans poden servir d’inspiració literària a l’hora de crear històries èpiques, éssers fantàstics i mons imaginaris. Només ens cal voler conèixer una mica més la nostra terra i llur història i, sobretot, que posem en valor tot allò que és nostre.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada