“Els fills d’en Hurin”, de J.R.R. Tolkien

Als seguidors de l’obra de J.R.R. Tolkien els agradarà saber de l’existència d’aquesta obra, això si no la coneixen. “Els fills d’en Hurin” va aparèixer traduïda al català –per Dolors Udina- l’any 2007, per tant és una novel·la que ja no es troba a les llibreries, tot i que si la demanem al nostre llibreter o llibretera de ben segur que ens la poden enviar a cercar a l’editorial (Columna).

Christopher Tolkien, fill del mestre, va publicar aquesta obra, que beu dels textos sobre la història d’en Hurin i sobretot del seu fill Turin Turambar apareguts al “Silmaríl·lion” i als “Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana”, gairebé vint-i-cinc anys després de la mort del seu pare. La història dels fills d’en Hurin apareguda en aquestes obres recopilatòries és potser un pèl massa feixuga, i cal dir que en aquest nou llibre és molt més coherent i completa. A més, les excel·lents il·lustracions del dibuixant Alan Lee hi acaben de donar un toc de qualitat i distinció difícil de superar.

Segles abans de les històries contades a “El Hòbbit” i  “El Senyor dels Anells”, nans, homes i elfs lluitaven contra les forces del poder fosc a les guerres de Beleríand, contra el Senyor Fosc Morgoth. Hurin, un dels senyors dels Homes (els Edain) del poble d’en Hàdor, fou un dels grans herois d’aquestes guerres, però després de la gran derrota d’elfs i homes a la batalla de les Llàgrimes Incomptables mai no tornà a la seva llar de la terra de Dor-lomin, on l’esperava la dona, na Morwen, el seu fill Turin i la seva filla Níenor. Dor-lomin va caure sota el domini dels Orientalencs, aliats del poder fosc de Mórgoth, i el petit Turin... però em sembla que ja estic explicant massa.

“Els fills d’en Hurin” és una història èpica de les primeres edats de la Terra Mitjana, molt abans que el hòbbit Bilbo s’encaminés al costat de la companyia dels nans cap a Èrebor, la Muntanya Solitària, o que en Frodo marxés de la Comarca amb l’Anell Únic. El mateix Christopher Tolkien, al prefaci del llibre diu: “la història dels Fills d’en Hurin és essencial per la història dels Elfs i els Homes en els Dies de l’Antigor”. 

És una novel·la que ens endinsa en els orígens de la mitologia tolkieniana: amb un heroi que arrossega d’ençà de la seva naixença un destí terrible... Hi apareixen elfs, nans, orcs i un gran drac, cruel i poderós: el Glàurung. Una novel·la tràgica i fosca, plena d’episodis heroics, que ens pot recordar un drama wagnerià i que, a més, en la seva edició en català és magníficament editada. Tot un luxe per als amants de la fantasia heroica i del mestre Tolkien en particular.

“Crònica de l’Assassí de Reis”: “El nom del vent” i “El temor d’un home savi”, de Patrick Rothfuss

Fa poc que he acabat de llegir “El nom del vent” i “El temor d’un home savi” (editorial Plaza Janés, Rosa dels Vents), les dues primeres novel·les que formen part de la trilogia encara inacabada de “La Crònica de l’Assassí de Reis”, de l’escriptor nord-americà Patrick Rothfuss. 

Algú ha escrit que Patrick Rothfuss és el nou Tolkien. Potser aquesta afirmació és una mica exagerada, tot i que cal reconèixer que Rothfuss és un dels grans de la fantasia heroica contemporània, un escriptor que ha contribuït en gran mesura a renovar el gènere. 

Perquè Rothfuss no és, segons el meu criteri, el nou Tolkien? 

L’autor anglès va crear tot un món geogràfic, amb els seus països, les seves valls i les seves muntanyes, amb rius i mars, boscos, pobles i ciutats, habitat per éssers reals i humans o mitològics, inventà llengües i alfabets, i creà ètnies i cultures, tot plegat basat en l’Alta Edat Mitjana dels països escandinaus, germànics i celtes i en la mitologia d’aquestes cultures del nord d’Europa.

Per la seva banda, a les seves dues novel·les, Rothfuss segurament no arriba a tant. El jove escriptor de Wisconsin inventa un món amb els seus països, les seves cultures i la seva mitologia, però no arriba tant al detall com Tolkien. La cartografia dels Quatre Racons de la Civilització de Rothfuss no és tant acurada com la de la Terra Mitjana tolkieniana. D’altra banda, Rothfuss no arriba, ni de bon tros, als nivells exagerats de detall del filòleg Tolkien, a l’hora de crear una o més llengües, amb el seu alfabet, els seus verbs, substantius, adjectius...

La màgia i allò sobrenatural al món de Rothfuss no són tan presents, potser, com a la Terra Mitjana de Tolkien. En Rothfuss allò que nosaltres anomenaríem “màgia” pot prendre diferents noms: 

En primer lloc, la simpatia, que implica la vinculació “màgica” entre dos cossos. Segonament, la sigaldria, que és molt semblant a la simpatia, però que a més necessita d’un vincle a través de l’escriptura. Finalment, el nomenament és la “ciència” que implica la obtenció del poder sobre una persona o cosa a través del coneixement del seu nom, però del seu nom íntim, intrínsec i veritable, no pas del nom públic que coneix tothom. 

I abans he dit “ciència” perquè aquests tres tipus de “màgia”, en aquest món, s’ensenyen de forma reglada a la Universitat, una gran ciutat-institució, temple del saber dels Quatre Racons de la Civilització.

En aquest món hi ha éssers sobrenaturals com les criatures de Fae, els escrals (una mena d’estranyes aranyes gegants), els Set (éssers malèfics anomenats popularment Xandrian), el Cthaeh (un ésser que té el do de veure el futur, que viu al món de Fae), els draccus (petits dracs que no són voladors), i potser algun altre que ara no recordo.

El protagonista és en Kvothe, un heroic personatge pèl-roig, membre dels Edena Ruh, ètnia d’artistes itinerants, que és el narrador de la seva pròpia història. Un Kvothe madur i propietari de la fonda de la Pedra Fita, explica en tres dies (un dia per a “El nom del vent”, un altre per a “El temor d’un home savi” i un tercer per a la novel·la que encara no ha estat publicada i que segurament s’anomenarà “Les portes de pedra”) la història de llur vida a en Devan Lochees, anomenat el Cronista, un escriptor professional d’històries. En Bast, ajudant d’en Kvothe a la fonda, és també present durant aquesta narració. Els pocs capítols que es desenvolupen durant el “temps present” a la fonda de la Pedra Fita, quan en Kvothe “el Sense-Sang” –que, com a amo de la fonda es fa dir Kote per amagar la seva veritable identitat- explica la seva història, són contats per un narrador omniscient.

Què més n’hem de dir, doncs, de les dues novel·les que avui ens ocupen?

Doncs que el nivell de català de la traducció és força bo, això si podem obviar alguna expressió traduïda literalment del castellà, com “gastar una broma”, i alguna altra, que no arriben ni de bon tros a entelar el nivell general de la traducció de Neus Nueno i Ernest Riera.

La força de la “Crònica de l’Assassí de Reis” rau en uns personatges sòlids –en Kvothe el primer- i en un món imaginari –i, en bona mesura, màgic-, una mitologia i un bestiari complexos però alhora entenedors i creïbles. Rau en una atmosfera que l’autor ha sabut crear i en un misteri amb rerefons tràgic que esperem que ens sigui revelat en el tercer i darrer llibre d’aquesta saborosa trilogia inacabada.

Esperem que l’autor no ens faci gruar gaire més i que la traducció al català no arribi a les nostres llibreries massa temps després de l’aparició de l’original en anglès.

Cròniques de Neopàtria, el blog de la fantasia èpica en català

Monestir de Ripoll

Cròniques de Neopàtria vol ser un blog dedicat a la fantasia èpica o fantasia heroica en català. Aquest gènere (en literatura, cinema, còmic…) no és prou conreat en llengua catalana i és per això que he creat aquest blog. Vull donar a conèixer, en la mesura de les meves possibilitats, aquelles obres d’aquest gènere en català, tan les produïdes originalment en català com les traduccions d’altres llengües.

I perquè he triat aquest nom per al blog? De tothom és sabut que la fantasia èpica és un gènere l’estètica del qual beu directament de les fonts del món medieval europeu, tan de la seva història com de la seva mitologia. Cròniques de Neopàtria ens transporta a un món medieval que ja no existeix, el ducat de Grècia que, al segle XIV, els almogàvers van convertir en català. Podem entendre Neopàtria com un nou món, una nova “pàtria”, un altre món allunyat del nostre present i la nostra quotidianitat.

M’agradaria que l’existència d’aquest blog servís per posar un gra de sorra per a la normalització de la fantasia èpica en català. Espero les vostres opinions.