dilluns, 5 de febrer de 2018

“Ulls de gat mesquer”, de Joan Barceló i Cullerés

Avui us volem presentar una raresa, per l’obra en si mateixa i per com de complicat que és ara mateix d’aconseguir-ne un exemplar.



“Ulls de gat mesquer” és una obra de literatura juvenil fantàstica, de l’escriptor de Menàrguens Joan Barceló i Cullerés. L’autor, nascut en aquesta vila de la Noguera l’any 1955 i mort a Barcelona l’any 1985, en una edat molt jove, els 25 anys, era poeta i dibuixant i, a més, conreava la novel·la.

Aquesta novel·la, publicada l’any 1979 per l’editorial La Galera a la seva col·lecció de novel·la juvenil Els Grumets de la Galera, narra les aventures de n’Eloïm, un jove de família de jueus (suposadament) conversos que viu a la Catalunya del Barroc, en ple segle XVI, a la vila imaginària de Vacalforges, que l’hem de situar a la vora de Lleida. Un dia d’hivern, n’Eloïm  era al camp amb el seu avi, i allí matà un gat mesquer d’un cop de roc llançat amb habilitat amb la seva fona. Més endavant n’Eloïm se n’assabenta que el seu pare, en Jonàs Cortès, ha estat denunciat amb l’acusació de practicar el judaisme i ha estat detingut pel Sant Ofici i dut a Lleida. Aquest és el començament de la novel·la, en la qual hi apareixen altres personatges, com en Banga, un noi d’una colla de bandolers una mica més gran que n’Eloïm que es troba pel camí de Lleida, mentre va a veure què pot fer per alliberar el seu pare. La bruixa Andraixa i els seus set gats mesquers (un dels quals és el que ha mort n’Eloïm), el bandoler Ullgran i n’Audal són altres personatges destacats de la història.
Una de les il·lustracions de Jordi Bulbena

La novel·la es presenta com la reescriptura de la llegenda dels ulls de gat mesquer, que es troba en un manuscrit conservat “en una biblioteca rural deixada de la mà de Déu”.

N’havia sentit parlar molt bé d’aquesta novel·la i, certament, la seva lectura, molt ràpida (116 pàgines amb moltes il·lustracions), m’ha estat mot plaent. El llibre desprèn màgia i fantasia per tots els cantons. Per començar pel model de llengua de l’autor, amb una prosa moderna, trencadora i alhora genuïna, plena de detalls i colorista. Moltes frases són pura màgia i emoció. Per exemple, al començament de tot del llibre diu: “L’hivern jugava a fer fred. S’havia acompanyat d’una boira calmosa i primeta que se’t ficava a les clivelles de la pell i et punxava els pensaments”. Les il·lustracions de l’obra, de Jordi Bulbena, també desprenen aquesta màgia de la qual parlem, i estimulen la imaginació del lector (deixem clar que encara que estem parlant d’una novel·la juvenil pot ser llegida per públic de totes les edats). La història és plena de màgia, tal com hem dit, amb una bruixa, encantaments, un astròleg i follets (els “màgics habitants de la boscúria”)... i els ulls de gat mesquer. Per cert, a la història no hi manquen, fins i tot, referències cannàbiques que no us passaran desapercebudes.


I què més us en puc dir d’aquest llibre deliciós? Que el llegiu! Que feu mans i mànigues per trobar-lo. L’haureu de cercar per internet perquè és una obra malauradament descatalogada, la reedició de la qual és urgent (quantes grans obres de la nostra literatura s’haurien de reeditar amb urgència?). Gaudiu-la sense presses, assaborint-ne cada frase, cada paraula, cada lletra, perquè és una novel·la que s’ha de llegir a poc a poc, degustant-ne tots els petits detalls, aturant-nos a cada petit fragment, rellegint-lo, si cal, per absorbir-ne la seva màgica essència. Llegiu-lo, llegiu-lo, llegiu-lo i que els ulls de gat mesquer us acompanyin per sempre!



dimecres, 24 de gener de 2018

Adéu a Ursula K. LeGuin

Ahir, dimarts 23 de gener de 2018, va morir Ursula K. LeGuin, una de les més grans escriptores de fantasia de la història. I perquè ho va ser? Doncs en bona part perquè traslladà les inquietuds socials que commovien la societat nord-americana de les dècades de 1960 i 1970 a la novel·la fantàstica i de ciència-ficció. Per exemple, a la tercera novel·la de la seva saga de Terramar, “La costa més llunyana”, publicada l’any 1972, hi apareix la problemàtica dels drogoaddictes en un moment que el món occidental vivia una revolució psicotròpica.

Ursula K. LeGuin, nascuda a Berkeley (Califòrnia, EEUU) el 1929, aportà a la literatura fantàstica i de ciència-ficció una mirada femenina i feminista ben primerenca, de manera que en fou una de les pioneres.

Ha guanyat diversos premis literaris molt prestigiosos com l’Hugo o el Nebula.

En llengua catalana, a més dels quatre primers llibres de la saga de Terramar (“Un mag deTerramar”·, “Les tombes d’Atuan”, "La costa més llunyana" i “Tehanu”, editades en català per Edhasa), els tres primers dels quals hem ressenyat en aquest blog, podem gaudir d’altres llibres d’aquesta immensa escriptora, com “El món de Rocannon” (Editorial Bromera) i “La mà esquerra de la foscor” (Pleniluni), de la saga d’Ekumen; altres novel·les seves publicades en català són “Molt lluny de qualsevol altre lloc” (La Magrana), “Els desposseïts” (Calaméo)...

Cròniques de Neopàtria us convida a llegir qualsevol d’aquestes novel·les traduïdes al català. Podem parlar amb propietat de la saga de Terramar, la ressenya dels tres primers llibres de la qual podeu llegir en aquest blog.

LeGuin sempre va defensar que una obra literària és una obra d’art, d’art amb majúscules, i va ser sempre molt crítica amb els manaires  de les grans editorials que mercadegen amb els llibres, amb els voltors que, sense estimar la literatura, sense valorar l’art i fins i tot menyspreant-lo, s’han volgut aprofitar de l’esforç dels creadors, dels escriptors. LeGuin denuncià com el capitalisme salvatge s’estava apropiant de la literatura nord-americana i com la indústria editorial era cada cop més deshumanitzada i buida de valors, i com els escriptors han de malviure perquè el capitalisme els pren injustament una bona part dels beneficis del seu treball.

I com a conclusió d’aquest article vull reproduir un fragment del discurs que aquesta escriptora honesta va pronunciar quan va rebre la Medalla per la Contribució a les Lletres Americanes, durant els National Book Awards de l’any 2014. El text complet el podeu trobar en aquesta entrada del blog. Na LeGuin diu això:


He tingut una llarga i bona carrera. En bona companyia. I ara, quan arriba al final, de debò que no vull veure la literatura dels Estats Units traïda i malbaratada. Els que vivim d’escriure i publicar volem, i hauríem d’exigir una part justa dels guanys. Però el nom de la nostra bonica recompensa no és “benefici”. El seu nom és “llibertat”.



dijous, 21 de desembre de 2017

Tradicions i costums de Nadal del reialme de Cairàs i del comtat sobirà de Castellroig

Voleu saber més coses del món de Pirènia, el món on es desenvolupa el relat El Fermall del Rei Elf? Voleu fer un petit tast de les tradicions nadalenques dels occitanesos de Cairàs, Castellroig i la comarca del Surinyanès? Doncs ací us deixo aquest petit regal nadalenc, lectors de Cròniques de Neopàtria! Si voleu saber més coses d’aquest món, llegiu El Fermall del Rei Elf, el meu relat que es pot trobar dins el llibre Començar de zero i altres narracions. Bon Nadal a tothom!




Tradicions i costums de Nadal del reialme de Cairàs i del comtat sobirà de Castellroig


Aquest escrit, en primer lloc, hauria de deixar clar què es celebra per Nadal. Tan Cairàs com Castellroig són els dos països occitanesos on la religió de la Vera Fe no ha aconseguit d’introduir-s’hi. Els habitants de Cairàs i Castellroig encara serven la fe dels seus avantpassats i adoren els Déus Blancs i una colla de divinitats menors relacionades amb la Natura: reten culte als arbres sagrats, als esperits de segons quins animals, a les deïtats de les fonts, a les ànimes dels ancestres, a les divinitats marines... I quan arriben els solsticis donen les gràcies a la Natura i a diversos dels seus elements, convenientment sacralitzats, per l’arribada d’una nova estació que renovarà el cicle de la vida.






El tió


Un dels costums més estesos pel solstici d’hivern –que els occitanesos de Cairàs i Castellroig anomenen Nadal- és el de fer cagar el tió. El costum consisteix en el següent: un tronc o tió és alimentat amb restes del menjar de la família durant unes quantes setmanes abans de Nadal fins el dia mateix del solstici d’hivern. Aquell dia els infants de la casa, armats d’un bon pal, bastonegen el tió fins que aquest tronc sagrat –que representa la força regeneradora de la Natura i la protecció als membres de la família- caga diversos presents per a les criatures i també per als adults. Aquesta cerimònia ve acompanyada d’una cantarella que canta la mainada i que a cada vilatge, vila o ciutat és diferent. Quan ja han passat els dies de Nadal el tió serà cremat a la llar de foc, fet que simbolitza el canvi d’estació. Aquest tió desapareix, es converteix en cendra, que es podrà fer servir d’adobs per als conreus, els quals regeneraran la terra. I l’any següent un altre tió serà alimentat per la canalla de la casa, i el cicle tornarà a començar.




Les fogueres de Nadal


En molts indrets del reialme de Cairàs però sobretot del comtat sobirà de Castellroig, la comarca del Surinyanès i alguns vilatges dins la Selvatjor, pel solstici d’hivern es cremen fogueres, que en alguns casos poden arribar a ser veritablement gegantines. La gent hi porta fustots i andròmines de fusta de tota casta que seran cremats en una acte que simbolitza la regeneració de la Natura, un pas més en el cicle de la vida. Els vilatans s’agombolen al voltant de la foguera, es disfressen de dimonis, hi couen botifarrons, hi canten antigues cançons i hi ballen balls de bot, sardanes i antics balls rodons, danses procedents d’antics cultes solars al so del flabiol, el tamborí, la ximbomba i el sac de gemecs. Aquestes sardanes, que uneixen amb les mans molts balladors, que en alguns casos poden ser algunes desenes, representen, a través del simbolisme del cercle, l’eternitat de la Mare Terra i del Temps.

En alguns vilatges del comtat de Cabreny, al reialme de Cairàs i ben a prop de la Selvatjor, el dia de les festes de Nadal en que la lluna fa el ple homes i dones dansen balls rodons al voltant de les fogueres, disfressats amb pells d’animals, representant les bèsties del bosc i de la muntanya, i udolen com llops a la Lluna, a la deessa Lluna. Tot plegat, també, acompanyat de melodies ancestrals interpretades per la ximbomba, el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs.



Els pessebres


Un altre dels costums més estesos arreu de Cairàs i Castellroig són els pessebres. Es tracta de representacions a petita escala que es fan a les cases d’indrets coneguts per la família que els realitza, en els quals s’hi desenvolupen una sèrie de fets ficticis. Aquestes representacions són protagonitzades pels avantpassats ja traspassats més propers de la família (pares, oncles, avis, fins els besavis, o fins i tot fills, nebots o néts si aquests ja són morts) i per divinitats venerades pels seguidors de les Antigues Creences, representades amb forma humana. Les històries que s’intenten explicar amb aquestes representacions són de temàtica del tot lliure.

Les figures, tan les que representen éssers humans com divinitats, són de fang, així com les figuretes que representen edificis, i els paisatges es construeixen fent servir molsa per representar l’herba, branquillons que figuren arbres i restes d’escorça d’arbres diversos, sobretot el suro de les aulines.

Les figuretes que representen els avantpassats de la família es veneren la resta de l’any perquè hi ha la creença que contenen una part de l’esperit de la persona traspassada. La gent de la casa parla a aquestes figuretes, a aquests esperits de la família, els demana favors i també els demana que vetllin per ells de l’altre món estant.





(Petit fragment del llibret de divulgació Tradicions i costums del reialme de Cairàs i del comtat sobirà de Castellroig, de l’historiaire de l'Estudi General de Montardit, Cap i Casal del Reialme de Cairàs, Iscle Delpastre)



dimarts, 12 de desembre de 2017

El 21D vota República Catalana!

Com a poble i com a cultura els catalans som en una cruïlla molt important. Després de proclamada la República Catalana el passat 27 d’octubre l’estat espanyol ha aplicat a Catalunya un estat d’excepció sense precedents a cap estat democràtic europeu. S’han detingut membres del govern i dirigents independentistes i s’ha instaurat un règim colonial de facto que vol engrillonar la nostra societat.

Cròniques de Neopàtria és un blog i una pàgina de Facebook que no és aliena a allò que passa al nostre voltant. No vivim en un món de fantasia, encara que ens apassioni la fantasia literària. I és per això que, en circumstàncies excepcionals com les que estem vivint, Cròniques de Neopàtria es posiciona sense cap mena d’ambigüitat a favor de la implementació total de la República Catalana proclamada el 27 d’octubre del 2017 com a aplicació del resultat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, que es va portar a terme sota la brutal repressió de l’estat espanyol.


I ara s'acosten les eleccions del 21 de desembre. Són unes eleccions imposades per l'estat que ens envaeix i ens ocupa, però cal que tots els catalans hi anem a votar. Cròniques de Neopàtria, blog i pàgina que difon la literatura fantàstica en català, demana a tots els seus seguidors que vagin a votar qualsevol de les opcions independentistes que es presenten en aquestes eleccions (JxC, ERC o CUP). Cal que la República Catalana es faci efectiva i sigui reconeguda a nivell internacional, perquè si no és així d'aquí a una generació, la llengua, la cultura i la nació catalanes seran del tot residuals en el nostre territori mateix. Perquè ens cal una República Catalana que defensi tota la cultura en català i hi aboqui tots els recursos! Perquè estimem la literatura catalana i sabem que només amb una República Catalana la podrem defensar i fer-la ben gran! Perquè sense llibertat les persones no ens podem desenvolupar en tota la nostra plenitud! El 21D, recordeu-ho, voteu independentista! El 21D voteu CUP, ERC o JxC!

dijous, 23 de novembre de 2017

“Canalles”, relats de G.R.R. Martin, P. Rothfuss, J. Abercrombie, N. Gaiman i S. Lynch, entre d’altres, en català

Estem d’enhorabona! L’edició en llengua catalana sembla que cada vegada creu més en la publicació d’obres de fantasia èpica!

Ara, la humil (en el millor sentit de la paraula) editorial valenciana Llibres de l’Encobert, ha decidit de publicar en la nostra llengua (en la seva variant valenciana) i amb la traducció de Valentí Martí el recull de relats de fantasia d’autors en llengua anglesa “Rogues”, publicat originalment el 2014 per George R. R. Martin i Gardner Dozois, que ha decidit de traduir com a “Canalles”.

Tal com vam dir en una entrada anterior, la temàtica que uneix tots aquests relats és la picaresca, els personatges de poca vàlua moral, que fan servir la seva intel·ligència per actuar amb mala fe per treure’n un profit personal.

En aquest recull de relats hi podem trobar obres de George R. R. Martin mateix (amb una història sobre els Targaryen i concretament sobre Daemon Targaryen), Patrick Rothfuss (amb un relat protagonitzat per en Bast, l’ajudant d’en Kvothe a la taverna de la Pedra Fita), Neil Gaiman, Joe Abercrombie (amb una història ambientada en el seu món de “La Primera Llei”) i altres reconeguts escriptors de fantasia de la literatura anglosaxona.

Ara mateix el llibre el podeu encarregar per internet en aquest enllaç i així us l'enviaran a casa:


Aquí sota us deixem amb els relats que formen part de l’antologia amb els seus autors:

-       Introducció: Tots estimem els canalles: George R. R. Martin
-       Temps durs sempre: Joe Abercrombie
-       A què et dediques?: Gillian Flynn
-       La posada de les set benediccions: Matthew Hughes
-       Un branquilló tort: Joe R. Lansdale
-       Bruna Sinagües: Michael Swanwick
-       Procedència: David W. Ball
-       Els turbulents anys vint: Carrie Vaughn
-       Un any i un dia a l’antiga Theradane: Scott Lynch
-       Tira més una nota de metall...: Bradley Denton
-       Metall pesat: Cherie Priest
-       El significat de l’amor: Daniel Abraham
-       Una manera millor de morir: Paul Cornell
-       Mal vistos a Tir: Steven Saylor
-       Una càrrega d’ivoris: Garth Nix
-       Diamants de tequila: Walter Jon Williams
-       La caravana a cap de lloc: Phyllis Eisenstein
-       El curiós cas de les esposes mortes: Lisa Tuttle
-       Com el marquès va recuperar l’abric: Neil Gaiman
-       Pròxima sessió: Connie Willis
-       L’arbre del llamp: Patrick Rothfuss
-       El príncep canalla o el germà d’un rei: George R. R. Martin


De moment només podem aconseguir el llibre demanant-lo per internet però d’aquí a no gaire ja el podrem trobar a les millors llibreries del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. No us el perdeu!







dijous, 2 de novembre de 2017

Els víkings estan de moda. “Mites nòrdics”, de Neil Gaiman

La fantasia està de moda. Els films de “El Senyor dels Anells” van fer que el gènere fantàstic fos cada cop menys marginal, no només a nivell cinematogràfic, també a nivell literari. Després, la sèrie HBO “Joc de Trons” va fer que la saga literària de fantasia èpica “Cançó de Gel i Foc”, de George R. R. Martin, arribés a enormes quotes de popularitat. I ara, el món víking o nòrdic –i la seva mitologia- torna a estar de moda amb la sèries “Víkings”. I dic torna perquè sempre ho ha estat, però potser mai no tant com ara.

I és possible que l’escriptor anglès Neil Gaiman, que sempre ha estat un apassionat de totes les mitologies, però sobretot de la dels antics escandinaus, hagi volgut aprofitar la tirada que té la sèrie “Víkings” per publicar un llibre sobre les històries dels déus del panteó nòrdic. Si sou uns apassionats de la sèrie de televisió de ben segur que gaudireu molt amb aquest llibre del qual en fem la ressenya, “Mites nòrdics” (Catedral Books), de Neil Gaiman.

Gaiman aquí ens explica a la seva manera i amb la seva excel·lent prosa (traduïda també impecablement per Anna Llisterri) unes quantes, les bàsiques, històries dels déus de la mitologia nòrdica, enllaçades com si fossin diversos capítols d’un sol relat. En aquesta història hi apareixen Odin, Thor, Loki, Frey, Balder o Heimdall així com ésser mítics com el llop Fenrir o la serp gegant de Midgard.

Neil Gaiman ens mostra els déus nòrdics tal com ens els presenta la mitologia dels víkings, com unes divinitats molt humanes en tots els sentits. No són pas uns éssers totpoderosos, no. Tenen moltes limitacions, poden ésser vençuts, pateixen, senten tota mena de passions. S’emborratxen, es deleixen per tenir sexe, embogeixen, són envejosos, traïdors, s’enamoren, són violents i assassinen... Un reflex de com eren els homes i les dones nòrdics a l’Escandinàvia de l’Alta Edat Mitjana abans de la cristianització.

Aquest és un llibre que ens novel·la una colla d’històries dels déus nòrdics, però no hi volgueu trobar una novel·la usual. Aquest llibre pot ser considerat una novel·la, però també una mena de recull de relats, perquè cadascun dels seus capítols es pot llegir independentment dels altres.


Tal com diu Gaiman en la seva introducció, adreçat a vosaltres, lectors: “Llegeix les històries d’aquest llibre, i després fes-les teves, i un vespre d’hivern fosc i glaçat, o una nit d’estiu en què no es pongui el sol, explica als teus amics què va passar quan a Thor li van robar el martell, o com Odin va aconseguir portar als déus l’hidromel de la poesia...”.



dijous, 19 d’octubre de 2017

“Mites nòrdics”, de Neil Gaiman. Novetat editorial!

La visita d’una llibreria gairebé sempre et porta sorpreses molt agradables. I això és el que em va passar ahir. Vaig entrar a la llibreria Ça Trencada de Blanes per tafanejar una mica les darreres novetats editorials i me’n vaig endur un parell de sorpreses molt plaents i totalment inesperades. En primer lloc vaig veure “Mites nòrdics”, el darrer llibre de l’escriptor anglès de fantasia Neil Gaiman (Portchester, Anglaterra, 1960), el qual novel·la les principals llegendes de la mitologia nòrdica o víking. En aquest llibre hi trobareu els déus, els herois, els gegants del panteó nòrdic, Odin, Thor, Loki..., personatges novel·lescos que de ben segur ens fascinaran de la mà de Neil Gaiman. No en tenia ni idea que la novel·la s’hagués traduït al català i es veu que va sortir al carrer el passat dia 11 d’octubre, editada pel segell Catedral Books, del grup Enciclopèdia Catalana, amb traducció d’Anna Llisterri. La segona sorpresa agradable va ser trobar “El gegant enterrat”, de l’escriptor anglès amb ascendència japonesa Kazuo Ishiguro, acabat de premiar amb el Nobel de Literatura, del qual, com he dit abans, ja en parlaré més endavant.

Després de sortir de la llibreria, amablement atès per en Xavi, el llibreter, de seguida vaig córrer cap a casa amb “Mites nòrdics” a sota el braç, a punt per començar-lo a devorar en aquests dies tan convulsos però amb un avenir tan esperançador per al país –i, de retruc, per a la nostra llengua i per a la nostra literatura-. Aquesta nit passada ja he començat a llegir-lo. Ben aviat us el ressenyaré.

Aneu a la llibreria corrents, que allà el trobareu!

Ací sota us en deixo la sinopsi que apareix a la contraportada:

Un viatge per les llegendes i els mites nòrdics de la mà d’un dels narradors més influents de la literatura actual, Neil Gaiman.

Violència, traïcions, poder...

Amb l’habilitat i l’enginy que el caracteritzen, Gaiman es posa a la pell dels déus per crear una història que no podràs deixar de llegir.

Gaiman crea un fascinant arc narratiu que explora l’astúcia d’Odin, la impulsivitat de Thor i la inesgotable manipulació de Loki. Una història que comença amb l’origen dels llegendaris nou mons i acaba amb l’apoteòsic Ragnarok.

Gaiman, igual que altres mestres de la fantasia com ara J. R. R. Tolkien o George R. R. Martin, té una obra literària fortament influenciada per la mitologia nòrdica. Per això, ara ha decidit anar directament a la font per rendir-li homenatge.


EL LLIBRE PERFECTE PER ALS QUE ESPEREN AMB IMPACIÈNCIA ELS NOUS CAPÍTOLS DE JOC DE TRONS.